Reflexió al voltant de la funció actual del pessebre

La Federació Catalana de Pessebristes ha inclòs a la CIRCULAR 29 /2017 TORNAVEU 261 l’article de Guillem Carreras, periodista i membre de l’equip de redacció de l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català, «Pessebres que sacsegin consciències». Us el reproduïm a continuació ja que creiem que conté una bona reflexió sobre la funció actual del pessebre.

«La galopant incultura religiosa que hi ha a la nostra societat ens ha de fer replantejar algunes qüestions que donem per suposades a l’hora d’exposar un pessebre. Avançar cap a llenguatges que puguin ser compresos per tothom independentment de les seves conviccions personals». La tesi doctoral Simbolisme religiós a l’espai públic. El cas dels pessebres públics i les possibilitats d’innovació en pessebrisme, defensada recentment per Enric Benavent, pivota entorn les dues preguntes que planteja aquest fragment: com representar públicament els pessebres en una societat que camina cap a la interculturalitat i la secularització, i quines formes d’expressió, properes a l’art conceptual pot assumir el pessebrisme contemporani.

L’abundant bibliografia de la tesi desdramatitza el debat recorrent entre tradició i innovació. A la llum d’un ample recorregut històric, Benavent demostra que aquesta dicotomia sempre ha existit, i lluny de ser negativa, ha permès evolucionar les tècniques pessebristes. Les obres definides actualment com a «tradicionals» també són el resultat d’una evolució tècnica o fins i tot conceptual. El mateix Ramon Amadeu, considerat el pare del pessebrisme modern, va saber exprimir aquesta ambivalència: sense renunciar al realisme del pessebrisme hebraic, que busca representar de manera fidedigne l’escena bíblica, va buscar elements que generessin més emoció en les persones que observaven la seva obra.  Un segle més tard, durant els anys 20 i 30 del segle XX, la lluita entre els defensors d’un pessebrisme historicista i els partidaris d’explorar noves tècniques artístiques va tornar a rebrotar amb força.

La polèmica segueix ben viva, però els seus paràmetres han canviat notablement. El debat públic entorn el com ha estat substituït, o almenys complementat, per la deliberació sobre el què. Les societats occidentals no només es pregunten com representar el pessebre;  també quin és el paper que la religió catòlica ha de tenir en l’espai públic. Malgrat que la religiositat perdi predicament entre els ciutadans, les manifestacions nadalenques transcendeixen l’àmbit cristià. En aquest context, apunta Benavent, el pessebrisme ha de convidar a la reflexió. Prioritzar l’expressió a la representació.

La funció social del pessebrisme

Si el pessebrisme contemporani vol aprofitar aquesta universalitat, defensa la tesi, ha de renovar els motius que tradicionalment han motivat els diorames. A diferència d’altres col·lectius, que arrelen les persones d’un poble o barri a la seva comunitat mitjançant la repetició protocol·lària d’una festa, el mestres pessebristes desitgen promoure un missatge social. Això significa, apel·lar directament a la consciència dels amics, coneguts i saludats que els rodegen. «Una de les funcions dels pessebres populars és el joc de l’autorepresentació i de l’escenificació de la vida quotidiana», apunta Benavent. Segons el professor d’antropologia de la Facultat Pere Tarrés, repetir any rere any les mateixes representacions tendeix a descafeïnar l’esperit nadalenc que desitgen transmetre.

Per demostrar el fonament d’aquesta hipòtesi, l’autor analitza cinc estudis de cas que s’han caracteritzat per la innovació: el pessebre de la Plaça de Sant Jaume de Barcelona (2004), el pessebre públic de Terrassa (2009), les expressions religioses a l’espai públic a França, el pessebrisme i art contemporani a Olot, i els pessebres de la parròquia de Santa Dorotea de Barcelona.

Les conclusions extretes per Benavent plasmen la filosofia que durant deu anys ha practicat en el Col·lectiu El Bou i la Mula. En la mesura que els pessebres han de reflectir com és una comunitat, i més específicament les principals problemàtiques i mancances socials, els espais públics són el paisatge idoni per fomentar el diàleg i la reflexió.

Anuncis

Exposició de diorames de pessebre dedicada al pessebrista Josep Bofill i Herrero

Fins a principis de gener del 2018, al Casal de Cultura de Vallromanes es pot veure una exposició de diorames de pessebre dedicada al pessebrista Josep Bofill i Herrero. L’horari d’obertura és de dimarts a dissabte de 16.30 a 22 h. També hi ha la possibilitat de concertar la visita, per a fer-ho cal al trucar al telèfon 93 572 81 74.

Josep Bofill i Herrero (Barcelona 1911 – 1997) era un artista polièdric. Va començar la seva activitat com a pessebrista ja de molt jove. Fou un soci molt actiu de l’Associació de Pessebristes de Barcelona. Es va casar amb Maria del Carme Moliné, filla d’Antoni Moliné, iniciador de la tècnica de guix anomenada «Escola de Barcelona». També va modelar figures de pessebre.

El Casal de Cultura de Vallromanes està situat a la rambla de Vallromanes, núm. 65.

Segon Working Progress de pessebres 2017

La Federació Catalana de Pessebristes, juntament amb l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, ha promogut enguany la segona edició del muntatge pessebrístic WORKING PROGRESS DE PESSEBRES 2017. Com en la primera edició, es desenvoluparà al Centre d’Artesania de Catalunya, al carrer Banys Nous, núm. 11, de Barcelona.
Aquesta experiència consisteix en realitzar in situ diversos pessebres –un total de cinc- i d’altres muntatges artístics, a la vista dels visitants, estudiosos i curiosos que vulguin veure com evoluciona la construcció d’un pessebre, d’una manera visual, pedagògica, cronològica  i real.

Fent clic aquí podeu descarregar el tríptic amb tota la informació.

Quartes Jornades Pessebrístiques (3 de juny, Rubí)

L’Associació de Pessebristes de Rubí s’adhereix al Dia de l’Associacionisme Cultural 2017 organitzant les Quartes Jornades Pessebrístiques amb el suport de la Federació Catalana de Pessebristes de Catalunya i Balears. Tindran lloc el proper 3 de juny i s’emmarcaran en els actes de celebració del Centenari del pessebrisme a Rubí. El Nadal de l’any 1917, el Dr. Guardiet, Rector de la Parròquia, va convocar el primer concurs de pessebres a la ciutat per tal de revitalitzar la cultura popular.

Les jornades tenen com a lema Com s’ha de començar un pessebre. S’hi ensenyaran les diverses maneres de compondre un diorama (plantejament de fugues, horitzons, il·luminació, materials, pintat, com fer les figures de fang, etc.) En acabar hi haurà un dinar de germanor.

Se celebraran a la plaça del Dr. Guardiet, de les 10 a les 14 h. Els ponents seran:

  • Josep Farrarons (Amics del pessebre del Baix Empordà, Mont-Ras), vegetació d’esponja natural
  • Pere Girbau (Agrupació pessebristes Castellterçol), elements de ferro per pessebres
  • Josep Rivas i Jacint Tomás (Associació de Pessebristes Vilassar de Mar), vegetació variada i mobles
  • Manel Font (Agrupació de Pessebristes Sant Pere de Torelló), decoració barroca al pessebre
  • Montserrat Mercé (Associació Pessebrista de Vilanova i la Geltrú), fruites i hortalisses
  • Josep Truanyes i Josep Codina (Mataró), objectes varis
  • Pere Padró (Ripollet), pessebre popular
  • Marçal Casanovas (Mataró), vegetació i figures
  • Aurora Cardona (Associació de Pessebristes de Rubí), treball i figures paper maixé
  • Josep Comellas (Associació de Pessebristes de Rubí), perspectiva i figures fang
  • Ramon Corretger (Associació de Pessebristes de Rubí), vegetació diversa

Col·lectiu figures de fang: Emilio Ariza, Rosita Barbero, Eduardo Bravo, Vicens Escayol, Josep Gonzàlez, Gloria Guitart, Carme Otero, Just Ribas i Joan Ricard.

Exposició permanent de diorames de calvaris al Museu del Pessebre de Catalunya de Montblanc

El dia 1 d’abril a la tarda i a Montblanc, la Federació Catalana de Pessebristes va celebrar l’Assemblea general ordinària del primer semestre de l’any. Al matí, va tenir lloc l’acte de presentació del projecte «Museu del Pessebre de Catalunya de Montblanc».

El Patronat que dirigeix aquest museu, del qual la Federació en forma part, té la voluntat d’inaugurar la primera planta el proper estiu. Aquesta planta acollirà l’exposició permanent de diorames del projecte «Calvaris». Aquest projecte consisteix en 34 diorames de mides diferents, amb figures de Martí Castells, fetes «a palillo» i d’11 i 12 cm. L’estètica del paisatge serà l’hebraica-oriental o històrica-realista. La confecció dels diorames anirà a càrrec de pessebristes de les associacions federades.

Aprofitant la celebració de l’assemblea i la presentació del projecte, es va fer una calçotada al restaurant Cal Gaya, de la localitat de Prenafeta.

El Grup Pessebrista de Sitges participa en el projecte «Calvaris» construint el diorama corresponent al clavament de Jesús a creu.

Si voleu tenir més informació sobre el Museu del Pessebre de Catalunya cliqueu aquí

El número 49 de «La Xermada» conté un article sobre el Grup Pessebrista de Sitges

xermada

Acaba de sortir al carrer el número 49 de la La Xermada, revista municipal de cultura popular de Sitges. S’hi publica un article, a la pàgina 24, sobre el Grup Pessebrista. El seu autor, Miquel Marzal, és membre de l’associació i el secretari actual de la junta directiva. En el seu article fa un repàs a la història del Grup Pessebrista, des dels seus antecedents, passant pels primers anys com a secció de l’Agrupació de Balls Populars, fins a la seva fundació com a associació sense ànim de lucre.

Trobareu més informació sobre La Xermada fent clic aquí

Guardar