La figura de pessebre de la filadora, anomenada també de la dona que fila, forma part del grup de figures que es van afegir a partir del segle XIX, amb un «afany de novetat». Aquest grup volia representar allò que passava a la ciutat en aquells moments. Altres figures de l’època són: el sereno, el fanaler, la castanyera, el rector, l’estudiant… Segons Joan Amades, la figura de la filadora és imprescindible en qualsevol pessebre. Habitualment, es representa asseguda, amb la filosa a la mà dreta i filant amb l’esquerra, o a l’inrevés. Acostuma a ser una dona d’edat avançada i du un mocador al cap. Dins del pessebre, és costum ubicar-la al peu de la porta d’una masia o de l’edifici principal després de la cova. Al seu voltant s’hi col·loquen les figures d’un gat, d’un gos i de diferents espècies d’aviram. Amades atorga a la figura de la filadora l’encarnació del sentit del treball de la gent del país i la laboriositat tradicional del poble català. El mateix Amades veu en aquesta figura de pessebre la dona que guarda i vigila la casa, moralment i materialment, amb el sentit i l’emoció del seu treball. En algunes representacions, la Mare de Déu també apareix filant, com a símbol de bona mestressa de casa. La figura de pessebre de la filadora també la veiem als pessebres de la Provença i de Portugal.
Font: Amades, Joan. El pessebre. Barcelona: Editorial AEDOS, 1959.
Fotografia: Creaciones Tula (Pamplona, Navarra)
Grup Pessebrista de Sitges 