La figura del pastor del be al coll (el bon pastor) pertany a la categoria de les que van a ofrenar. Joan Amades la considera com la més universal de les figures profanes (entenem com a profanes les que no representen ni la Sagrada família ni els àngels) i el personatge més conegut dels què van a adorar a Jesús infant. Era –i segurament encara ho és- una figura «obligada» als pessebres populars. Segons el mateix Amades és present especialment als pessebres provençals, sicilians i alemanys i cal col·locar-la entre els primers pastors i pastores drets que esperen torn per a adorar. Aquesta figura de pessebre té una gran càrrega simbòlica. Hi ha la creença universal que els tres pastors que van acudir a adorar a l’infant Jesús, els quals podrien ser els de l’Anunciata, li van portar un moltó o una ovella. Un d’aquests tres pastors seria la figura del pastor del be al coll, la qual simbolitzaria el poble de Déu, guiat pel bon pastor, que a la vegada representaria el mateix Jesucrist.
Font: Amades, Joan. El pessebre. Barcelona: Editorial AEDOS, 1959.
Grup Pessebrista de Sitges 