La figura del pastor o de la pastora de la carbassa ha de pertànyer al grup de les que feinegen, no pas al de les que van a ofrenar. Segons Joan Amades, aquesta acció tant la podien desenvolupar una dona com un home. La carbassa podia ser de rabequet (també coneguda amb els noms de carbassa del violí, violinera, porquera o cacauet), plena de vi i duta damunt del cap, a l’estil provençal; o bé una de bullir grossa. Amades descarta que vagi a ofrenar, ja que, segons el refranyer, la carbassa és menjar de condemnats i se’ls dóna per a augmentar-los la pena. També hi ha la figura de pessebre de l’homenet assegut que beu vi amb una carbassa. Aquest personatge, a vegades, forma part del grup de pastors de l’Anunciata.
Font: Amades, Joan. El pessebre. Barcelona: Editorial AEDOS, 1959.
Fotografies: La Tienda de los Belenes i Todocolección.
Grup Pessebrista de Sitges 