Mataró, 1771 – Barcelona, 1855. És un dels grans escultors catalans. Bon tallista del marbre. Va treballar com a escultor a Lleida, Montserrat, Cervera i Roma. Començà a guanyar-se la vida fent de baster. La seva formació pessebrística començà a la Vall de Lluro. Marià Ribas afirma que l’escultor mataroní hauria produït a finals del segle XVIII una important col·lecció de figures de pessebre, inspirada en les figures de Ramon Amadeu i Grau. Entre els 15 i els 18 anys va arribar a Barcelona i va començar a treballar al taller de l’escultor mataroní Salvador Gurri. Després va entrar als de Cabanyeres i de Nicolás Travé. Posteriorment entrà a la Llotja de Barcelona. El 1797 va viatjar a Itàlia on va entrar en contacte amb l’escultor Cànova, representant del Neoclassicisme i del qual fou gran amic, i completà la seva formació. El 1815 tornà a Barcelona i feu de professor a la Llotja. Les seves figures de pessebre no segueixen l’estil de Ramon Amadeu, sinó que adoptaren un cert i ambigu aire històric i són més barroques que les seves escultures. Poblà els pessebres de les cases Santromà, Boada i Rodon. Hi ha un cert consens en situar Campeny a l’inici de qualsevol relat sobre figuraires mataronins, tot i que es disposa de poques dades i aquestes es fonamenten en la tradició. Són molt poques les figures de pessebre que es coneixen i que es poden atribuir a Damià Campeny. Carlos Cid, estudiós de l’obra de Campeny, sintetitza la seva producció en referència a les figures de pessebre: «se conservan varias terracotas, en general pequeñas, más o menos acabadas y ninguna policromada. Queda la duda de si debían quedar en este estado, como piezas populares, o si eran proyectos para pesebres lujosos y con piezas de mayor tamaño que nunca se llegaron a hacer o de los cuales ignoramos su paradero. Que algunos de estos barros no estén bien acabados y que les falte el color hace pensar en la segunda posibilidad. No se conserva ningún dato documental y la cronología es dudosa, aunque cabe suponer que son de su época barcelonesa al regreso de Roma. La bibliografía es escasa y breve; algunas piezas que se le han atribuido no son suyas y otras son dudosas». Segons Albert Dresaire «les poques coses que se saben de la producció pessebrista de Campeny no deixen de ser especulacions. Sembla raonable afirmar que l’escultor de Mataró va realitzar alguna peça pel pessebre, però això no justifica la importància que s’ha donat a Damià Campeny en alguns relats i reculls d’història del pessebre mataroní. Sembla que en el Campeny pessebrista hi ha molt més de tradició que de realitat històrica, però tot i això és l’artista mataroní més important que ha realitzat figures de pessebre. Encara que la seva obra pessebrista fos escassa, només pel seu renom caldrà tenir-lo sempre present quan es parli de la història del pessebre».
Propera entrada: 2. El dia de Nadal.
