Barcelona, 1745 – 1821. Fill de Francesc Amadeu i de Raimunda Grau. Ramon Amadeu és l’escultor de figures de pessebre amb més renom a Catalunya. En el seu temps fou el millor i el més sol·licitat pels pessebristes. Les seves figures, amb fesomies de gran realisme, tenen una catalanitat i respiren un agre de la terra que els dóna una rellevant personalitat i un segell ben propi i especial. Prenia com a models les persones més pobres del seu voltant. Va fer una llarga estada a Olot, refugiat durant la guerra del Francès (1808-1814), on va generar una escola d’escultors de figures de pessebre amb el seu segell. S’hostatjà a la casa dels senyors Bolòs, per als quals va esculpir nombroses figures de pessebre. En els seus inicis com a escultor, feu d’aprenent al taller de Josep Trulls, a Barcelona, i al de Lluís Bonifàs i Massó, a Valls. El 1770 va entrar al Gremi d’Escultors, Arquitectes i Entalladors de Barcelona. Treballà als tallers dels escultors Agustí Mas, Bartomeu Soler, Antoni Compte i Agustí Sala. Finalment, tingué el seu propi, al carrer d’Escudellers, a la mateixa ciutat comtal. El 1778 va ser admès a la Real Academia de San Fernando.
Propera entrada: 1. L’Advent i la Candelera: principi i fi
