Espai obert sobre pessebrisme i el Nadal – El pessebre: cultura, art i tradició
Setmana Santa 2018. Es pot visitar al Palau del Rei Moro (C/ d’en Bosc, 10-12, 08870 Sitges) i està formada per 10 diorames on es representen diferents moments de la passió, mort i resurrecció de Jesús. Han estat construïts pels següents pessebristes del Grup: Francesc Sales, Josep Aleacar, Arcadi Amorós Rosell, Sílvia Sentís, Maria Amorós, Francesc Amorós, Arcadi Amorós Camps, Miquel Marzal i Llorenç Baqués. S’hi poden veure figures de Muns i Mayo.
Text: Tornaveu: associacionisme i cultura. Ens de l’Associacionisme Cultural Català
Es tracta d’una visita obligada per tots els amants del pessebrisme de l’Estat espanyol. Impulsat per la Fundació Díaz Caballero, el Museo de Belenes de Mollina (Màlaga), inaugurat només fa tres mesos, acull obres de l’escola catalana, el País Basc, l’arc mediterrani, el sud espanyol, i també provinents d’Itàlia. Representant tots aquests territoris, unes 250 persones s’hi van reunir el 17 de febrer per visitar les instal·lacions i assistir a la I Trobada Internacional d’Amics i Col·laboradors dels Pessebres.
Albert Català, president de la Federació Catalana de Pessebristes, va rebre la insígnia d’agraïment atorgada a tots els pessebristes, escultors i artistes que han fet realitat la inauguració del museu. Tampoc van faltar a aquesta cita altres pessebristes catalans reconeguts, com ara Agustí Térmens, Jacint Cadevall i Josep Traité.
L’alcalde de Mollina, Eugenio Sevillano, va confessar que, des de la seva inauguració, el Museu de Belenes ha rebut una mitjana de mil visitants diaris. Davant la imminent inauguració del Museu del Pessebre Català, que s’ubicarà a Montlanc, aquestes declaracions van generar una gran satisfacció en la delegació catalana.
El Museo de Belenes consta de 60 pessebres, classificats en diorames, cúpules -dissenyades exclusivament per al museu- i pessebres monumentals que ocupen grans sales.
TEXT: Federació Catalana de Pessebristes (catpessebres@gmail.com www.pessebrescat.cat)
La segona edició del Som Cultura reivindica la cultura popular com a agent social
Del 25 al 28 de gener la segona edició del Som Cultura Popular ha comptat amb la participació activa de 16.000 persones, entre assistents i col·laboradors, en un total de dues-centes d’activitats, de l’organització de les quals han participat un centenar d’entitats.
Els números per si mateixos mostren que la segona edició del Som Cultura Popular s’ha ratificat com una cita esperada per un sector, el de la cultura popular, que al llarg de les ponències, conferències, presentacions, actuacions i debats s’ha reivindicat com un agent social i cultural de primer ordre. Així, el Som Cultura Popular s’alça en la gran mostra amb capacitat per aplegar la cultura popular i generar debat, tal com s’ha mostrat no només al llarg de les activitats de reflexió proposades, sinó amb la secció paral·lela del Fòrum sobre l’Educació i la Cultura Popular. El Fòrum ha aconseguit la participació de centres educatius, Ampes, ajuntaments, associacions, catedràtics en educació…
L’equilibri entre pensament i activitat ha tornat a resultar un binomi guanyador que permet que el Som Cultura esdevingui una cita festiva i alhora permeti a la cultura popular, i a tothom qui se’n vulgui apropar, reflexionar sobre els aspectes principals d’aquesta i la seva contribució a la societat, enguany s’ha potenciat el vessant educatiu, si bé també s’ha basat en el patrimoni cultural immaterial i els canvis socials associats a la transformació urbana i la gentrificació. «La segona edició l’hem convocada per aclamació popular però després del treball mostrat aquests dies a Sant Andreu crec que podem dir que el Som Cultura Popular ha vingut per quedar-se», afirma Carles Sala, director de Cultura de Proximitat de l’Ajuntament de Barcelona. Probablement sigui de nou amb una periodicitat bianual i estudiant-ne els emplaçaments però tant les institucions com sobretot el sector (un centenar d’entitats han participat activament en l’organització de dues-centes activitats en només quatre dies) en remarquen les bondats i la necessitat de continuïtat.
«No sempre la cultura popular troba moments en el calendari per aturar-se i pensar», assegura Montserrat Garrich, de l’Esbart Català de Dansaires, que repeteix com a participant activa en el Som Cultura Popular. La singularitat del context polític i social no escapa als participants del Som. En aquest sentit, Garrich apunta: «Estem convençuts que tenim un paper important en la societat actual i aquest paper passa per ser un espai de relació social, intergeneracional i d’inclusió».
D’entre les activitats més seguides destaca el debat de divendres a la tarda sobre Gentrificació urbana i els seus efectes en la cultura popular, amb l’activista veïnal i professor d’arquitectura Antoni Ramon i el periodista Antonio Baños com a ponents i les moltes activitats programades a la plaça de Can Fabra al llarg de la jornada de dissabte (ballada de sardanes, cercavila de dracs infantils, concert de la Banda de Música d’Ulldecona, mostra de foc…). Els tallers programats al pati de l’Institut Martí Pous també han tingut molt bon rebuda entre els assistents, com ara el de creació de figures de pessebre, el taller de preparació de catifes d’art efímer i el de ball de bastons, entre d’altres.
Destaca també l’espai innovador de les micro conferències organitzades per l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català, entitat editora de Tornaveu, i l’Associació Cultural Joan Amades, que en un format àgil, màxim vint minuts per conferència, han ofert un reocrregut dinàmic pels eixos principals del Som Cultura Popular, amb xerrades sobre la comunicació al segle XXI (televisió, i també You Tube), els valors associats a les entitats o la importància actual del patrimoni cultural immaterial i la museologia. Més informació sobre aquesta experiència fent clic aquí.
Totes les sessions de debat, presentacions i conferències han estat enregistrades en vídeo i estan disponibles sense cap cost a través del canal Youtube de Cultura Popular Barcelona.
El Som Cultura Popular ha estat organitzat per l’Ajuntament de Barcelona – Servei de Cultura Popular i la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya amb la col·laboració de l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català, el Museu Etnològic de Cultures del Món de Barcelona, la Federació d’Ateneus de Catalunya i l’Associació per a la Difusió del Folklore (ADIFOLK).
Per la Candelera es retira el pessebre, i es pensa ja en el següent
Les exposicions pessebristes encaren la seva recta final, si bé moltes ja han tancat portes, encara hi ha algunes que es poden visitar. La tradició mana retirar el pessebre per la Candelera, el 2 de febrer, però aprofitant el cap de setmana, fins al 4 de febrer algunes exposicions encara es podran veure.
La temporada ha estat molt participativa amb exposicions que han rebut més de 50.000 persones com la de Terrassa, o la d’Olot, amb 60.000 visites. Pel cap baix, entenent un cert marge d’error, les exposicions al llarg del país han rebut milió i mig de visitants. Hi ha 66 entitats dins la Federació Catalana de Pessebristes, i hi ha hagut un total de 120 exposicions.
Working progress de pessebres
A banda de les exposicions organitzades per les entitats federades la Federació Catalana de Pessebristes ha organitzat la segona edició del Working Progress de Pessebres, una exposició que permet veure la feina dels pessebristes. Dividida temporalment en dues parts, la primera consisteix en el fet que el públic visiti la mostra, que ha repetit ubicació en el Centre d’Artesania de Catalunya (Carrer dels Banys Nous 11, Barcelona), mentre els diversos grups pessebristes estan construint els seus diorames. Passada la primera fase l’exposició té una segona inauguració amb les creacions ja fetes, que enguany s’ha perllongat fins al 14 de gener.
«La participació ha funcionat millor que la darrera edició, han entrat 9.641 persones, segons fonts del Centre d’Artesania de Catalunya. Estem molt satisfets, ara bé, encara hem d’aconseguir que tothom que vulgui entrar a l’exposició entengui que el fet de veure’ns treballar, no vol dir que la mostra encara no ha obert les portes, sinó que nosaltres formem part de l’exposició», explica Albert Català, president de la Federació Catalana de Pessebristes. Amb tot, Català es mostra satisfet, perquè en comparació a l’anterior edició, més gent ha entrat a l’exposició i s’ha mostrat molt interessada, han fet preguntes i han interactuat amb els pessebristes. De tota aquesta experiència se n’ha fet un audiovisual. Podeu consultar el de la primera edició, fent clic aquí. «Podem afirmar que el Working progress de Pessebres es reafirma com una exposició bianual, i per tant, per la temporada de Nadal del 2019, hi haurà una nova edició, que en serà la tercera», afirma Català.
Exposicions clàssiques i innovadores
El pessebre del Museu Frederic Marès, de Barcelona, és una altre diorama que ha rebut moltes visites, per l’atractiu de la composició i per com el patí de l’emblemàtic Museu havia recreat un bosc. Una altra iniciativa que tindrà continuïtat l’any vinent i que ha ofert un espai per a la tradició pessebrista a Barcelona. No debades, Barcelona ha estat capdavantera en l’art de fer pessebres, ja que internacionalment s’anomena Escola de Barcelona, la manera de realitzar diorames que respectin la il·lusió de perspectiva frontal.
Una altra exposició, de tall clàssic però innovadora en la seva concepció, ha estat la de diorames de Mont-ras, que ha canviat els escenaris habituals en què es representen les escenes del naixement, l’adoració dels Reis o l’anunciació dels Pastors i ha ubicat aquestes escenes dins dels castells més representatius del Baix Empordà (Begur, Cap-Roig, el famós castell del Púbol, que Dalí va comprar per regalar a la seva musa Gala…). Davant l’èxit, l’exposició, que havia de tancar portes el 14 de gener, ha prorrogat i es pot visitar fins diumenge 4 de febrer a l’Ajuntament de Mont-ras. De la mateixa manera l’exposició de Castellar de Vallès tancarà les seves portes el 4 de febrer, així com d’altres, que es poden trobar a l’aplicació de mòbils de la Federació Catalana de Pessebristes, PessebresCAT.
Sense ser una exposició cal destacar que la federació ha participat amb el Som Cultura Popular 2018, oferint dissabte 27 de gener un taller per a nens de creació de figures a càrrec de l’artista escultor Marçal Casanoves. El figuraire creava un barrufet per a cadascun dels nens que han participat, a més els ensenyava a modelar figures amb les tècniques artesanals amb què es creen les figures del pessebre. «Els nens podien fer figures del que volguessin, i tots se n’anaven ben contents. De fet, es van gastar totes les peces de fang que havíem portat», explica satisfet Català.
Un any de biennal
A punt de tancar la temporada de pessebres de l’hivern 2017-2018, ja se’n prepara la propera i proposarà un bon nombre d’activitats, ja que «toca biennal» i recaurà a Vilanova i la Geltrú, que enguany es dedicarà als diorames de grans dimensions.
A més, al llarg d’aquest any es consolidarà el carnet de pessebrista, una iniciativa llençada el Nadal del 2017 i que permetrà als pessebristes d’entitats federades a la federació Catalana de Pessebristes gaudir d’avantatges.
La Federació Catalana de Pessebristes està present, amb informació de les seves activitats i tallers d’escultura pessebrística, a l’activitat Som cultura popular. Aquesta activitat està organitzada pel Servei de Cultura Popular de l’Ajuntament de Barcelona i per la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya. Hi col·laboren el Museu Etnològic de Cultures del Món de Barcelona, la Federació d’Ateneus de Catalunya, l’Associacióper a la Difusió del Folklore i l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català. A Som cultura popular hi podem trobar: actuacions, debats, tallers, exposicions, gastronomia, conferències, fires i mostres… Se celebra del 25 al 28 de gener de 2018, amb els següents horaris:
Dijous 25, de 18 a 20h
Divendres 26, de 10 a 21.30h
Dissabte 27, de 10 a 21.30h
Diumenge 28, de 10 a 14h
No sabem encara la data exacta en la qual Manuel Muns va modelar aquest pessebre. Les dades que tenim fan pensar que va ser entre els anys 1967 i 1976. La tècnica del conjunt és la terra cuita policromada i la mida de les figures és la de 40 cm. Està format per 23 figures, però no es pot descartar que inicialment n’hi hagués hagut alguna més.
Podeu consultar la fitxa tècnica d’aquest passebre clicant aquí.
