La Federació Catalana de Pessebristes fa balanç de la darrera edició del Som Cultura Popular i de la passada temporada de Nadal

TEXT: Federació Catalana de Pessebristes (catpessebres@gmail.com  www.pessebrescat.cat)

La segona edició del Som Cultura reivindica la cultura popular com a agent social

Del 25 al 28 de gener la segona edició del Som Cultura Popular ha comptat amb la participació activa de 16.000 persones, entre assistents i col·laboradors, en un total de dues-centes d’activitats, de l’organització de les quals han participat un centenar d’entitats.

Els números per si mateixos mostren que la segona edició del Som Cultura Popular s’ha ratificat com una cita esperada per un sector, el de la cultura popular, que al llarg de les ponències, conferències, presentacions, actuacions i debats s’ha reivindicat com un agent social i cultural de primer ordre. Així, el Som Cultura Popular s’alça en la gran mostra amb capacitat per aplegar la cultura popular i generar debat, tal com s’ha mostrat no només al llarg de les activitats de reflexió proposades, sinó amb la secció paral·lela del Fòrum sobre l’Educació i la Cultura Popular. El Fòrum ha aconseguit la participació de centres educatius, Ampes, ajuntaments, associacions, catedràtics en educació…

L’equilibri entre pensament i activitat ha tornat a resultar un binomi guanyador que permet que el Som Cultura esdevingui una cita festiva i alhora permeti a la cultura popular, i a tothom qui se’n vulgui apropar, reflexionar sobre els aspectes principals d’aquesta i la seva contribució a la societat, enguany s’ha potenciat el vessant educatiu, si bé també s’ha basat en el patrimoni cultural immaterial i els canvis socials associats a la transformació urbana i la gentrificació. «La segona edició l’hem convocada per aclamació popular però després del treball mostrat aquests dies a Sant Andreu crec que podem dir que el Som Cultura Popular ha vingut per quedar-se», afirma Carles Sala, director de Cultura de Proximitat de l’Ajuntament de Barcelona. Probablement sigui de nou amb una periodicitat bianual i estudiant-ne els emplaçaments però tant les institucions com sobretot el sector (un centenar d’entitats han participat activament en l’organització de dues-centes activitats en només quatre dies) en remarquen les bondats i la necessitat de continuïtat.

«No sempre la cultura popular troba moments en el calendari per aturar-se i pensar», assegura Montserrat Garrich, de l’Esbart Català de Dansaires, que repeteix com a participant activa en el Som Cultura Popular. La singularitat del context polític i social no escapa als participants del Som. En aquest sentit, Garrich apunta: «Estem convençuts que tenim un paper important en la societat actual i aquest paper passa per ser un espai de relació social, intergeneracional i d’inclusió».

D’entre les activitats més seguides destaca el debat de divendres a la tarda sobre Gentrificació urbana i els seus efectes en la cultura popular, amb l’activista veïnal i professor d’arquitectura Antoni Ramon i el periodista Antonio Baños com a ponents i les moltes activitats programades a la plaça de Can Fabra al llarg de la jornada de dissabte (ballada de sardanes, cercavila de dracs infantils, concert de la Banda de Música d’Ulldecona, mostra de foc…). Els tallers programats al pati de l’Institut Martí Pous també han tingut molt bon rebuda entre els assistents, com ara el de creació de figures de pessebre, el taller de preparació de catifes d’art efímer i el de ball de bastons, entre d’altres.

Destaca també l’espai innovador de les micro conferències organitzades per l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català, entitat editora de Tornaveu, i l’Associació Cultural Joan Amades, que en un format àgil, màxim vint minuts per conferència, han ofert un reocrregut dinàmic pels eixos principals del Som Cultura Popular, amb xerrades sobre la comunicació al segle XXI (televisió, i també You Tube), els valors associats a les entitats o la importància actual del patrimoni cultural immaterial i la museologia. Més informació sobre aquesta experiència fent clic aquí.

Totes les sessions de debat, presentacions i conferències han estat enregistrades en vídeo i estan disponibles sense cap cost a través del canal Youtube de Cultura Popular Barcelona.

El Som Cultura Popular ha estat organitzat per  l’Ajuntament de Barcelona – Servei de Cultura Popular i la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya amb la col·laboració de l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català, el Museu Etnològic de Cultures del Món de Barcelona, la Federació d’Ateneus de Catalunya i l’Associació per a la Difusió del Folklore (ADIFOLK).

Per la Candelera es retira el pessebre, i es pensa ja en el següent

Les exposicions pessebristes encaren la seva recta final, si bé moltes ja han tancat portes, encara hi ha algunes que es poden visitar. La tradició mana retirar el pessebre per la Candelera, el 2 de febrer, però aprofitant el cap de setmana, fins al 4 de febrer algunes exposicions encara es podran veure.

La temporada ha estat molt participativa amb exposicions que han rebut més de 50.000 persones com la de Terrassa, o la d’Olot, amb 60.000 visites. Pel cap baix, entenent un cert marge d’error, les exposicions al llarg del país han rebut milió i mig de visitants. Hi ha 66 entitats dins la Federació Catalana de Pessebristes, i hi ha hagut un total de 120 exposicions.

Working progress de pessebres

A banda de les exposicions organitzades per les entitats federades la Federació Catalana de Pessebristes ha organitzat la segona edició del Working Progress de Pessebres, una exposició que permet veure la feina dels pessebristes. Dividida temporalment en dues parts, la primera consisteix en el fet que el públic visiti la mostra, que ha repetit ubicació en el Centre d’Artesania de Catalunya (Carrer dels Banys Nous 11, Barcelona), mentre els diversos grups pessebristes estan construint els seus diorames. Passada la primera fase l’exposició té una segona inauguració amb les creacions ja fetes, que enguany s’ha perllongat fins al 14 de gener.

«La participació ha funcionat millor que la darrera edició, han entrat 9.641 persones, segons fonts del Centre d’Artesania de Catalunya. Estem molt satisfets, ara bé, encara hem d’aconseguir que tothom que vulgui entrar a l’exposició entengui que el fet de veure’ns treballar, no vol dir que la mostra encara no ha obert les portes, sinó que nosaltres formem part de l’exposició», explica Albert Català, president de la Federació Catalana de Pessebristes. Amb tot, Català es mostra satisfet, perquè en comparació a l’anterior edició, més gent ha entrat a l’exposició i s’ha mostrat molt interessada, han fet preguntes i han interactuat amb els pessebristes. De tota aquesta experiència se n’ha fet un audiovisual. Podeu consultar el de la primera edició, fent clic aquí. «Podem afirmar que el Working progress de Pessebres es reafirma com una exposició bianual, i per tant, per la temporada de Nadal del 2019, hi haurà una nova edició, que en serà la tercera», afirma Català.

Exposicions clàssiques i innovadores

El pessebre del Museu Frederic Marès, de Barcelona, és una altre diorama que ha rebut moltes visites, per l’atractiu de la composició i per com el patí de l’emblemàtic Museu havia recreat un bosc. Una altra iniciativa que tindrà continuïtat l’any vinent i que ha ofert un espai per a la tradició pessebrista a Barcelona. No debades, Barcelona ha estat capdavantera en l’art de fer pessebres, ja que internacionalment s’anomena Escola de Barcelona, la manera de realitzar diorames que respectin la il·lusió de perspectiva frontal.

Una altra exposició, de tall clàssic però innovadora en la seva concepció, ha estat la de diorames de Mont-ras, que ha canviat els escenaris habituals en què es representen les escenes del naixement, l’adoració dels Reis o l’anunciació dels Pastors i ha ubicat aquestes escenes dins dels castells més representatius del Baix Empordà (Begur, Cap-Roig, el famós castell del Púbol, que Dalí va comprar per regalar a la seva musa Gala…). Davant l’èxit, l’exposició, que havia de tancar portes el 14 de gener, ha prorrogat i es pot visitar fins diumenge 4 de febrer a l’Ajuntament de Mont-ras. De la mateixa manera l’exposició de Castellar de Vallès tancarà les seves portes el 4 de febrer, així com d’altres, que es poden trobar a l’aplicació de mòbils de la Federació Catalana de Pessebristes, PessebresCAT.

Sense ser una exposició cal destacar que la federació ha participat amb el Som Cultura Popular 2018, oferint dissabte 27 de gener un taller per a nens de creació de figures a càrrec de l’artista escultor Marçal Casanoves. El figuraire creava un barrufet per a cadascun dels nens que han participat, a més els ensenyava a modelar figures amb les tècniques artesanals amb què es creen les figures del pessebre. «Els nens podien fer figures del que volguessin, i tots se n’anaven ben contents. De fet, es van gastar totes les peces de fang que havíem portat», explica satisfet Català.

Un any de biennal

A punt de tancar la temporada de pessebres de l’hivern 2017-2018, ja se’n prepara la propera i proposarà un bon nombre d’activitats, ja que «toca biennal» i recaurà a Vilanova i la Geltrú, que enguany es dedicarà als diorames de grans dimensions.

A més, al llarg d’aquest any es consolidarà el carnet de pessebrista, una iniciativa llençada el Nadal del 2017 i que permetrà als pessebristes d’entitats federades a la federació Catalana de Pessebristes gaudir d’avantatges.

Anuncis

La Federació Catalana de Pessebristes està present a l’activitat «Som cultura popular»

La Federació Catalana de Pessebristes està present, amb informació de les seves activitats i tallers d’escultura pessebrística, a l’activitat Som cultura popular. Aquesta activitat està organitzada pel Servei de Cultura Popular de l’Ajuntament de Barcelona i per la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya. Hi col·laboren el Museu Etnològic de Cultures del Món de Barcelona, la Federació d’Ateneus de Catalunya, l’Associacióper a la Difusió del Folklore i l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català. A Som cultura popular hi podem trobar: actuacions, debats, tallers, exposicions, gastronomia, conferències, fires i mostres… Se celebra del 25 al 28 de gener de 2018, amb els següents horaris:

Dijous 25, de 18 a 20h

Divendres 26, de 10 a 21.30h

Dissabte 27, de 10 a 21.30h

Diumenge 28, de 10 a 14h

Deconstrucció de la Fira de Santa Llúcia: el futur de la fira a debat

La Federació Catalana de Pessebristes ha organitzat la conferència «Deconstrucció de la Fira de Santa Llúcia: el futur de la fira a debat», la qual anirà a càrrec de Jordi Montlló i Bolart, Doctor en Antropologia social i president del col·lectiu El Bou i la Mula. Tindrà lloc el proper 9 de gener a les 7 de la tarda al Centre d’Artesania de Catalunya (carrer dels Banys Nous, 11, Barcelona) en el marc del Working Progress que ha organitzat aquest Nadal la Federació Catalana de Pessebristes. La conferència es realitza amb motiu de la presentació de la seva tesi doctoral a la Universitat de Barcelona; el primer estudi etnogràfic de la Fira de Santa Llúcia. Entrada gratuïta. Aforament limitat.

El pessebre que Manuel Muns va modelar per a Sitges s’incorpora a la Col·lecció d’Art de la Vila de Sitges

 

No sabem encara la data exacta en la qual Manuel Muns va modelar aquest pessebre. Les dades que tenim fan pensar que va ser entre els anys 1967 i 1976. La tècnica del conjunt és la terra cuita policromada i la mida de les figures és la de 40 cm. Està format per 23 figures, però no es pot descartar que inicialment n’hi hagués hagut alguna més.

Podeu consultar la fitxa tècnica d’aquest passebre clicant aquí.

Reflexió al voltant de la funció actual del pessebre

La Federació Catalana de Pessebristes ha inclòs a la CIRCULAR 29 /2017 TORNAVEU 261 l’article de Guillem Carreras, periodista i membre de l’equip de redacció de l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català, «Pessebres que sacsegin consciències». Us el reproduïm a continuació ja que creiem que conté una bona reflexió sobre la funció actual del pessebre.

«La galopant incultura religiosa que hi ha a la nostra societat ens ha de fer replantejar algunes qüestions que donem per suposades a l’hora d’exposar un pessebre. Avançar cap a llenguatges que puguin ser compresos per tothom independentment de les seves conviccions personals». La tesi doctoral Simbolisme religiós a l’espai públic. El cas dels pessebres públics i les possibilitats d’innovació en pessebrisme, defensada recentment per Enric Benavent, pivota entorn les dues preguntes que planteja aquest fragment: com representar públicament els pessebres en una societat que camina cap a la interculturalitat i la secularització, i quines formes d’expressió, properes a l’art conceptual pot assumir el pessebrisme contemporani.

L’abundant bibliografia de la tesi desdramatitza el debat recorrent entre tradició i innovació. A la llum d’un ample recorregut històric, Benavent demostra que aquesta dicotomia sempre ha existit, i lluny de ser negativa, ha permès evolucionar les tècniques pessebristes. Les obres definides actualment com a «tradicionals» també són el resultat d’una evolució tècnica o fins i tot conceptual. El mateix Ramon Amadeu, considerat el pare del pessebrisme modern, va saber exprimir aquesta ambivalència: sense renunciar al realisme del pessebrisme hebraic, que busca representar de manera fidedigne l’escena bíblica, va buscar elements que generessin més emoció en les persones que observaven la seva obra.  Un segle més tard, durant els anys 20 i 30 del segle XX, la lluita entre els defensors d’un pessebrisme historicista i els partidaris d’explorar noves tècniques artístiques va tornar a rebrotar amb força.

La polèmica segueix ben viva, però els seus paràmetres han canviat notablement. El debat públic entorn el com ha estat substituït, o almenys complementat, per la deliberació sobre el què. Les societats occidentals no només es pregunten com representar el pessebre;  també quin és el paper que la religió catòlica ha de tenir en l’espai públic. Malgrat que la religiositat perdi predicament entre els ciutadans, les manifestacions nadalenques transcendeixen l’àmbit cristià. En aquest context, apunta Benavent, el pessebrisme ha de convidar a la reflexió. Prioritzar l’expressió a la representació.

La funció social del pessebrisme

Si el pessebrisme contemporani vol aprofitar aquesta universalitat, defensa la tesi, ha de renovar els motius que tradicionalment han motivat els diorames. A diferència d’altres col·lectius, que arrelen les persones d’un poble o barri a la seva comunitat mitjançant la repetició protocol·lària d’una festa, el mestres pessebristes desitgen promoure un missatge social. Això significa, apel·lar directament a la consciència dels amics, coneguts i saludats que els rodegen. «Una de les funcions dels pessebres populars és el joc de l’autorepresentació i de l’escenificació de la vida quotidiana», apunta Benavent. Segons el professor d’antropologia de la Facultat Pere Tarrés, repetir any rere any les mateixes representacions tendeix a descafeïnar l’esperit nadalenc que desitgen transmetre.

Per demostrar el fonament d’aquesta hipòtesi, l’autor analitza cinc estudis de cas que s’han caracteritzat per la innovació: el pessebre de la Plaça de Sant Jaume de Barcelona (2004), el pessebre públic de Terrassa (2009), les expressions religioses a l’espai públic a França, el pessebrisme i art contemporani a Olot, i els pessebres de la parròquia de Santa Dorotea de Barcelona.

Les conclusions extretes per Benavent plasmen la filosofia que durant deu anys ha practicat en el Col·lectiu El Bou i la Mula. En la mesura que els pessebres han de reflectir com és una comunitat, i més específicament les principals problemàtiques i mancances socials, els espais públics són el paisatge idoni per fomentar el diàleg i la reflexió.

Exposició de diorames de pessebre dedicada al pessebrista Josep Bofill i Herrero

Fins a principis de gener del 2018, al Casal de Cultura de Vallromanes es pot veure una exposició de diorames de pessebre dedicada al pessebrista Josep Bofill i Herrero. L’horari d’obertura és de dimarts a dissabte de 16.30 a 22 h. També hi ha la possibilitat de concertar la visita, per a fer-ho cal al trucar al telèfon 93 572 81 74.

Josep Bofill i Herrero (Barcelona 1911 – 1997) era un artista polièdric. Va començar la seva activitat com a pessebrista ja de molt jove. Fou un soci molt actiu de l’Associació de Pessebristes de Barcelona. Es va casar amb Maria del Carme Moliné, filla d’Antoni Moliné, iniciador de la tècnica de guix anomenada «Escola de Barcelona». També va modelar figures de pessebre.

El Casal de Cultura de Vallromanes està situat a la rambla de Vallromanes, núm. 65.